dilluns, 16 d’abril del 2012

EL PARC GÜELL



Aqüeducte del Garrofer.

Sostre de l'aqüeducte del Garrofer.
Sa la de les columnes (originàriament anava a ser un mercat per això hi ha  fusió entre pedra i ceràmica. S'aprecia que  són columnes d'ordre dòric).
Medallons de Jujol que significaven diferents moments del sol  i la lluna
Escalinata gran, ja que representa que puja a un temple. Imiten merlots per els laterals i al llarg de la pujada hi  trobem varis elements com ara el medalló amb les 4 barres, un cap de serp, el drac o salamandra, un tripode vermell i verd i un banc on a l'estiu hi dona l'ombra i a l'hivern el sol

INTRODUCTION:
Perk Güell, the work of the architect Antoni Gudí, is one of the most emblematic spots. Situated at a hight of 150 meters above sea level, on a plot of land with steep gradients, it displays a perfect symbiosis between stone and nature.

HISTORY:
At the end of the 19th century, Count Eusebi Güell bought a vast rural estate with the intention of creating a housing development in keeping with the garden-city model which was in fashion then. He commissioned the work from his architect friend Antoni Gaudí. The project however did not meet with favour and in 1914 it was interrupted , when some of the collective features were already built (the entrances, the market and the square), as well as the 3km long network of paths with viaducts, steps and walls.
In 1922, six years after the death of Eusebi Güell, Barcelona City Council bought the estate to convert it into a public park, which would open its gates a year later. The ensemble was declared a World Heritage Site by Unesco in 1984.
Over the years, various works have been carried out in order to preserve it in all its splendour and make it accessible to all. In the integral restoration completedin 2006 the park was made more accessible.

ART AND ARCHITECTURE:
The part built by Antoni Gaudí remains the park's main attraction. The architect left numerous exhibits of his wild imagination there, and charged it with symbolism and mystery. The monumental entrance, the great square with the trencadís-covered bench and the Hypostyle Hall, which had been intended to be used as a market in the initial project, are all good examples of this.

VEGETATION:
In order to strike a balance between stone and nature, a lot of care was taken to protect the existing vegetation and to include indigenous plant species in the park's design. Nowadays, the site forms a large wooded area where there is an abundance of carob, oak and Holm oak trees, surrounded by thick undergrowth, with the later addition of other planted trees.

ROUTES: 
There are three distinct areas in Park Güell. They suggest three different routes for a structured visit of all of the areas of interest. Always take the Carrer d'Olot park entrance as the starting point.
Antoni Gaudí (1878)

EL PARC NATURAL DE COLLSEROLA:

La serra de Collserola és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana. La major part de la seva superfície constitueix el Parc Natural de Collserola des de l'any 2010.
La serra de Collserola s'estén entre els rius Besòs i Llobregat, amb una superfície d'unes 11.000ha. Separa el pla de Barcelona de la depressió del Vallès i culmina a 516,2 m d'altitud, al cim del Tibidabo.
Conté una ampli ventall d'ambients naturals mediterranis, predominantment boscos, que juntament amb formacions de vegetació baixa, acullen una variada fauna. Gairebé totes les espècies animals del bosc mediterrani hi són presents.
L'empremta humana és present a la Serra, no només pel que fa a la modificació del paisatge, sinó també per la quantitat de restes arqueològiques i construccions que s'hi troben, les quals constitueixen un patrimoni molt valuós.
El nom de Collserola ve de «Coll (de) s'Erola», amb un ús arcaic de l'article salat, que és l'antiga denominació del coll de l'Erola, entre el Tibidabo i el Turó de Santa Maria, per on passa actualment la carretera de l'Arrabassada.
La vegetació potencial predominant és l'alzinar amb marfull, i, en bona part del vessant obac, l'alzinar amb roure cerrioide, si bé a causa de l'alteració humana (incendis, pasturatge, etc.) trobem la major part de la serra coberta per pinedes de pi blanc o un bosc mixt de pins, roures i alzines. També a les vessants més assolellades trobem pi pinyer. Als fons de les valls, al llarg dels torrents i a les obagues també es troben boscos de ribera. Hi ha zones de matolls i prats. Sota les pinedes creix el sotabosc, amb vegetació típicament mediterrània.
A Collserola s'hi troben diverses espècies de serps, gripaus, tritons, granotes i salamandres. De mamífers són abundants els porcs senglars, les guineustoixons o esquirols. Entre tots els animals, destaquen les aus, de les quals s'han comptabilitzat 130 espècies. Abunden el pitroig, la cadernera, el colom, l'esparver, l'aligot i la merla.


La serra de Collserola és un bon lloc per anar a caminar, que ajuda a conèixer una de les parts naturals de Barcelona. Hi ha molts possibles itineraris interessants a seguir, i a continuació us donaré petites informacions sobre un d'ells amb les parades o llocs interessants per on passa amb la informació horària aproximada del moment de pas.
Plànol de l'itinerari que hem seguit.
00:00 - Sortim de la Plaça dels Jardins del Velòdrom en la que es troba una escultura de Joan Brossa. També hi ha el Velòdrom d'Horta (140m2) que es va fer per als jocs olímpics de Barcelona.
DSC04622.JPG
Velòdrom d'Horta
Escultura de Joan Brossa

DSC04620.JPG
Escultura de Joan Brossa.
05m - Passem per el centre educatiu Can LLupità agafant el GR6.
25m - S'arriba a Castell Fortí, que està situat a 240m sobre el nivell del mar. Entre 1840 i 1850 s'utilitzava com a dipòsit d'armes. A la època de guerres carlines es va deixar d'utilitzar. Els arbres han augmentat des del segle passat en la zona perquè abans els territoris dels exteriors de les ciutats s'utilitzaven per camps, actualment hi predomina el pi blanc però hi està sortint alzina.

Runes de Castell Fortí.

Runes de Castell Fortí.


48m -  Agafem un trencant cap a la font groga.
50m -  Anem direcció al camí de les aigües.
1h04m - 1h29m - Nosaltres, hem fet una parada per esmorzar, està bé ja que és un camí ample amb lloc als costats per seure i deixes molt espai per l'altre gent que hi pugui passar.

1h45m - Agafem el PR35 en el punt més alt del recorregut (400 - 440 metres sobre el nivell del mar) i per el camí veiem algun galzarà, una planta d'origen àrab que fa unes boles vermelles i la seva llavor sembla una fulla.
Galzarà

1h58m - Deixem el PR35 a Vista Rica i agafem el corrent de la Salamandra que queda a la dreta del trencant, a prop de la carretera de la Ravassada i també del veïnat de Vista Rica.
2h05m - Passem per un camí des de on es veu per l'esquerra unes palmeres que varen formar part d'un jardí que es mantenen gràcies a un mico-clima que s'ha creat. És part d'alzinar amb molt de roure i passem a la part obaga.
Palmeres en el micro-clima.



2h23m - 2h45m - Arribem a la font groga.
Font groga

Font Groga.

3h11m - Continuem per el camí de Sant Medir on hi ha molts roures, mica en mica el camí es va eixamplant.


3h30m - 4h24m - Ermita de Sant Medir, és un bon lloc per parar a fer algun àpat, per exemple nosaltres vàrem dinar.
Fotografia de grup al Castell de Sant Medir.

4h24m - Sortim de l'ermita de Sant Medir.
4h56m - Arribem al pas del rei, que s'utilitzava per anar d'Horta a Barcelona i és on es creuen  el GR6 i el GR92.
5h18m - Llavors hem canviat de ruta per tornar més suaus ja que les pujades que em fet al principi, de baixada podrien ser perilloses.
5h41m - Arribem a les llars Mundet que s'utilitzava per als nens orfes a les guerres desprès de la casa de la caritat i ara són dependència de la Universitat de Barcelona.

A continuació us adjunto una graella en la que hi consta la latitud, la longitud, l'altura, la velocitat i la distància en funció del temps:
Recorregut per collserola 2012
Gràfic de l'altitud sobre el nivell del mar de l'itinerari que hem seguit.

dijous, 5 d’abril del 2012

LA BOQUERIA:

La Boqueria era un mercat ambulant que estava situat a la Rambla de Barcelona, però amb el temps, la Rambla es va convertir en un passeig i van decidir diversos cops treure el mercat. Els orígens d'aquest mercat són al aire lliure, davant d'una de les portes de l'antiga muralla de Barcelona, que s'anomenava pla de la Boqueria, que per això el mercat actualment, s'anomena la Boqueria i era allà on  els venedors ambulants i els pagesos d'altres pobles s'instal·laven per vendre el seus productes.

El mercat s'anomenava el Bornet i fins l'any 1794 s'havia anomenat el mercat de la Palla, però actualment s'anomena la Boqueria.

El mercat de la Boqueria es un mercat molt colorit i amb un munt d'aliments diferents. És un mercat molt conegut i hi ha sempre molts turistes, però també hi ha gent de la ciutat, perquè es tant impressionant que fins i tot la gent del propi país i de la propia cuitat es queden bocabadats quan veuen la diversitat de colors i de menjar que hi ha. Els preus són elevats, però també de bona calitat comparat amb altres mercats.

(La informació que hi ha en aquesta entrada, del mercat de la Boqueria es molt breu, a diferencia amb tota l'historia que té el mercat, però hem posat les coses que hem considerat més importants. Ens hem ajudat amb la web del mercat)

Per més informació: http://boqueria.info/index.php 

Parada de fruits secs i xocolata.
Parada de fruita.
Una altra parada de fruita.
Famosos batuts que es venen a diverses de les parades de la  Boqueria. 
Placa que hi ha a l'entrada del mercat de la Boqueria.